Segons el DNV sensibilitat, es defineix com “la facilitat per a deixar-se endur per sentiments de compassió, d’humanitat, de tendresa, per a ser afectat per impressions físiques o morals.” És per tant una qualitat bàsica per tota persona que es dedica o es vol dedicar a la política. Tenir sensibilitat hauria de ser una conditio sine qua non per regir un poble. Però Burjassot és el resultat d’una mancança de sensibilitat que ha perdurat massa temps.
A Burjassot tenim molts exemples d’esta manca de sensibilitat de l’equip de govern, sols cal vore l’estat de conservació del nostre patrimoni històric, la preservació del nostre patrimoni cultural, la deixadesa visible a la qual estan sotmesos els nostres carrers, edificis, i per no parlar del nostre patrimoni lingüístic, que donaria per tres articles com este.
Amb estes línies, aquell que vos escriu vol posar l’accent en la qüestió ambiental.
No cal ser cap expert per adonar-se que a Burjassot hi ha poques zones verdes, de fet, tenim menys zones verdes de les que ens pertoca. Per això, es va computar tota la zona d’horta com a zona verda, perquè no arribem als mínims establerts. Esta realitat no és més que una conseqüència de la manca total de sensibilitat. Em permetran incloure una anècdota personal, i és que encara recorde com si fora ahir, el regidor d’urbanisme d’aquella època (jo tindria uns 14 anys) afirmava que: “las zones verdes son una pérdida de espacio. Lo que la gente necesita, no es otra cosa que un árbol que haga sombra y dos bancos para sentarse debajo”. De la sensibilitat de la persona responsable, tenim la realitat urbana que tenim. Convide a fer un últim exercici de memòria: Què hauria passat amb l’horta de Burjassot, si haguérem deixat fer a l’equip de govern del moment? Ara seria un polígon industrial i sòl d’us comercial. L’horta de la qual gaudim totes i tots i que dona de menjar als nostres llauradors i llauradores seria sols un record.
La manca de sensibilitat ambiental ha estat pràcticament un continu en el nostre poble, tret de quan medi ambient no depenia del PSOE. Esta legislatura, per desgràcia, no ha estat una excepció. Des de Compromís, hem demanat un pla d’arbratge urbà, aprofitant que molts dels arbres s’han de substituir per malaltia o per mal estat de conservació. Sense ser molt agosarats, Burjassot podria tenir un 50% més d’arbres als nostres carrers i zones verdes. I així seguim, 4 anys de legislatura estan a punt de passar i continuem amb pràcticament el mateix número d’arbres. Un poble amb més arbres és un poble més fresc en estiu, amb més ombres on refugiar-se del Sol impenitent d’agost, amb un aire més net i uns carrers més amables.
Però la manca de sensibilitat ambiental no es veu reflectida només en les zones verdes, l’horta o l’arbratge. La qüestió energètica és una pota fonamental del medi ambient, i en este aspecte, com en molts altres, la manca de sensibilitat és absoluta.
Mentre pobles del nostre voltant porten anys sent un exemple d’eficiència energètica i generació d’energia renovable de proximitat i accessible per tota la ciutadania, el nostre poble roman en una inoperància desesperant. Compromís ha demanat fins l’esgotament, la creació de Comunitats Energètiques Locals, per produir energia solar, aprofitant els terrats dels edificis públics i privats de Burjassot. La resposta sempre és la mateixa: “no”. Els edificis públics es podrien nodrir d’energia solar, neta i renovable, però sols hi ha plaques solars instal·lades a la Casa de Cultura.
La manca de sensibilitat ambiental del PSOE priva a la ciutadania de Burjassot d’una millor qualitat de vida, d’un aire més net, de menys emissions de Co2, d’energia sostenible i barata i d’un model de mobilitat modern i sostenible.
En Compromís, ho tenim clar, perquè així ho fem quan governem. La nostra aposta per les energies renovables, per un model de mobilitat sostenible, pel respecte al medi ambient i per la pacificació dels nostres carrers és una aposta ferma i segura.
Signat: Àngel Vazquez, regidor de Compromís per Burjassot