Article d’opinió de Lluna Àrias en el periòdic “El periòdico de Aquí”:

El dia 15 de maig de 2016 va nàixer la meua filla. Hospital La Fe, quasi 12 hores al paritori. Va ser dur i molt llarg. La primera nit, ja amb Mariola, jo estava esgotada. El meu company es va passar la nit despert, mirant la xiqueta i mirant-me a mi, cuidant-nos.

A penes unes hores després ja estàvem els tres entrant per la porta de casa, amb la criatura al braç, i tractant d’imaginar com ens apanyaríem a partir d’ara, a soles, com seria ser mare (i pare). A penes 10 dies després vaig viure el moment més difícil des de la meua curta trajectòria de mare. Era diumenge de nit, l’endemà ell s’havia d’incorporar a treballar, s’acabava la breu baixa de paternitat. Recorde que em va envair una sensació enorme de soledat, inseguretat, tristor… Ara em tocava fer front a aquella enorme responsabilitat, sola des de les 8 del matí fins a les 6 de la vesprada.

A mesura que anaven passant els dies, jo anava agafant confiança en la meua nova tasca i a poc a poc fins i tot tenia temps per poder organitzar calaixos amb robeta diminuta, posar rentadores, fer tràmits per a l’escoleta on aniria la xicoteta, etc. Segons passaven els dies, el meu domini de l’espai, de les tasques, de les cures, i de tot, anava a més.

Però injustament, com més dies passaven, el meu company, el pare, més informació desconeixia del procés de criança. Com a home compromès amb una paternitat activa les poques hores que passava a casa després de treballar les dedicava a la seua filla. I començaren les preguntes; On estan els bodis? I els pijames? On guardes les tovalloles de la xiqueta? Quina cremeta li poses al culet? I és clar, em vaig plantejar: com ha de saber on estan les coses o com ens organitzem si porte 4 mesos dedicant-me en exclusiva a la criança de la meua filla mentre ell es passa 10 hores al dia fora de casa? Trobe que resumeix la càrrega psicològica que suposa per a la major part de mares assumir la pràctica totalitat de l’organització familiar. Mariola, es calmava més amb mi, amb la persona que més temps passava amb ella en els primers dies de la seua vida.

Ara, per fi, veiem com els pares tindran el dret d’exercir la seua paternitat en igualtat de condicions amb les mares i cobrant el 100% del seu salari, de forma progressiva fins a 2021. Hi ha qui diu que no té sentit, que no podran alletar-los!! Evidentment, això no ho podran fer per molt que s’allarguen els permisos de paternitat. Però, podran formar un equip, junt amb la mare i la criatura. Aprendre junts a desenvolupar el nou paper. Perquè la xiqueta té dret a compartir els seus primers dies de vida amb els dos progenitors, perquè el papà té dret a viure-ho i perquè sobre la mare no pot recaure tota l’organització familiar d’aquesta època i de les que vindran.

A més, els permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i irrenunciables suposen que la mare deixarà de patir discriminació al seu lloc de treball pel fet de ser dona i ser susceptible, per tant, de quedar-se embarassada. Amb permisos idèntics, les empreses no discriminaran les dones pel fet que puguen ser mares

Els permisos de paternitat iguals i intransferibles són, sense cap dubte, una mesura eficaç per a l’eliminació de les discriminacions de les dones al mercat laboral a causa de la maternitat. Però a més, suposen una doble garantia: que les criatures podran gaudir dels dos progenitors, i que es respectarà el dret del pare (o segon/a progenitor/a) a criar al seu nadó en igualtat.