Compromís per Burjassot vol que el nostre Ajuntament se sume a altres ciutats com València, Málaga, Sevilla, Getafe, Palma, Córdoba, Murcia, Avilés, Vila-Real, Jaén, Barakaldo, Soria, Rubí, Linareso Alacant, entre altres o als Parlaments de Nafarroa o Aragó, a la iniciativa que busca centralitzar accions per rebutjar la presecució penal de l’ajuda humanitaria i solidaria a les persones en situació administrativa irregular, com inclou l’esborrany de la reforma del Codi Penal promoguda pel Govern d’Espanya.

L’Ajuntament de Burjassot ha vingut desenvolupant durant els últims anys, igual que una gran majoria d’Ajuntaments, un important esforç per promoure la plena integració social dels veïns d’origen estranger que viuen al nostre municipi amb l’objectiu de millorar la convivència social. Aquests esforços, a més, han anat de la mà d’una important implicació ciutadana a través de les entitats socials, associacions de veïns i, també, de la solidaritat i el suport de ciutadans particulars.

Durants aquests dies s’ha generat certa alarma entre la població en situació irregular, així com en les persones i entitats socials que mantenen qualsevol vincle amb elles, després de conéixer que l’avantprojecte de reforma del Codi Penal presentat pel Ministre de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón, proposa una nova redacció de l’artícle 318.bis en la que es confonen, podent induir a errada o a interpretacions molt preocupants, comportaments delictius com el tràfic de persones, amb actuacions com el suport o a l’ajuda a persones immigrants en situació irregular fonamentada en raons humanitàries, solidàries o ètiques. La majoria dels mitjans de comunicació s’han fet resò de la notícia amb titulars com “ajudar a immigrants irregulars podria ser penat amb presó”.

Així, es recull en aquest text, l’artícle 318 bis, una pena de multa de tres a dotze mesos o presó de sis mesos a dos anys a qui ajude a transitar a un estranger. La normativa també preveu penes similars per a les persones que, amb ànim de lucre, ajuden als immigrants irregulars a “romandre” en territori comunitari.

No obstant, la desafortunada redacció proposada de l’artícle 318.bis ha produït una gran incertesa en la societat, arribant a provocar que la ciutadania pense que poden ser penats els qui, per exemple, lloguen una habitació o dispensen un menú a les persones estrangeres en situació administrativa irregular. De fet, sembla que el propi redactor de l’article, conscient de les enormes diferències entre els comportaments que es pretenen regular, tracta com a mal menor de salvaguardar la solidaritat i l’hospitalitat amb les persones immigrants en aquesta situació irregular en assenyalar que “el Ministeri Fiscal podrà abstindre’s d’acusar per aquest delicte quan l’objectiu perseguit siga únicament prestar ajuda humanitaria”

En aquest sentit, pels motius anteriorment exposats, el Consell General del Poder Judicial, en el seu informe preceptiu, demana una major precisió en aquesta regulació proposada.

Per altra banda, en el cas d’aprovar-se aquesta reforma en els termes plantejats, es vindrien avall els importants esforços realitzats des de fa anys per les administracions municipals, dels quals l’Ajuntament de Burjassot pot ser un bon exemple, en pro de la convivència entre persones de distints orígens en l’àmbit local. També amb aquesta nova norma ens trobaríem que algunes de les accions i activitats dutes a terme pel nostre Ajuntament des dels serveis socials i altres àrees de l’Ajuntament podrien ser constitutives de delicte, com per exemple, facilitar el trànsit d’una persona en situació irregular des de Burjassot a altra ciutat de l’estat espanyol per a acudir a trobar-se amb els seus familiars.