Alguna vegada han pensat què farien si els tocara la loteria? Si de sobte tingueren uns diners per a fer tot allò que necessiten (posar-se al dia amb els deutes, tapar forats, fer alguna reforma a casa, canviar el cotxe que ja ho demana a crits… deixar de patir pels comptes, vaja). Ho imaginen? Poder donar a la seua família tot allò que necessita.
I ja posats, podem imaginar que eixos diners no els arriben per atzar, sinó com a fruit del seu propi treball, com a pagament digne i honrat del seu esforç. És una reclamació justa, veritat?
Ara canviem l’exercici i imaginem que en lloc de “dirigir” una casa, una família, dirigeixen vostés un territori, una autonomia. Una autonomia que, tot i tenir una renda per càpita inferior a la mitjana estatal, aporta a les arques de l’Estat com si n’estiguera per damunt (que sent pobre paga com a rica). Una autonomia que, tot i representar l’11% de la població del seu Estat, rep un percentatge de diners a penes superior a la meitat d’eixa xifra. Una autonomia que, a més, arrossega aquesta injustícia de manera històrica, sense que ningú li done cap explicació ni tracte de revertir la situació, i per descomptat, sense que se li plantege una compensació per tants anys d’infrafinançament.
Ho hauran endevinat ja. L’exercici d’imaginació ha acabat en el segon paràgraf, i eixa autonomia de la qual parle existeix, i és la nostra. Les valencianes i els valencians patim una insuficiència financera que empitjora amb cada govern estatal, i que, per desgràcia, sembla que no hi ha voluntat d’alleujar. Des de Compromís per Burjassot ens sumem a la denúncia feta pel nostre partit i pel govern del Botànic, i demanem solucions i reparació del mal fet.
Perquè amb un finançament just podríem construir 78 escoles noves només en aquesta legislatura i avançar en l’ensenyament públic i gratuït de 0 a 3 anys. Podríem eliminar la llista d’espera de la dependència i duplicar el nombre de metges especialistes per a potenciar l’atenció primària, la que rebem als dos centres de salut del nostre poble. Tindríem més força per a reclamar la restauració de les nostres Sitges. Amb unes inversions justes, podríem dotar l’àrea metropolitana de València d’un millor servei de transport i posar el metro i bus que agafem cada dia al nivell del d’altres ciutats espanyoles; deixaríem de patir els sorolls de l’autovia amb pantalles acústiques i seria més senzill incorporar les millores que exigim en la línia 1 al seu pas pel nostre poble, mentre avança el procés de soterrament. Un procés que, per cert, segurament podria accelerar-se més enllà dels 10 milions compromesos per la Generalitat fins a 2019. Rebent el que ens pertoca, seria possible incrementar les deduccions autonòmiques de l’IRPF, desenvolupar més plans per a l’ocupació, donar més ajudes socials.
Per això, també des de Burjassot demanem justícia. Per això hem impulsat una moció, que ha rebut el suport de tots els grups polítics, per a demanar allò que és nostre i per denunciar que també les veïnes i els veïns de Burjassot són víctimes de l’infrafinançament al qual ens obliga l’Estat. I per això els demanem a vostés que se sumen a la nostra lluita, que s’impliquen, que denuncien, que facen pressió, que parlen a les seues amistats d’aquesta problemàtica als sopars familiars, al bar, a les xarxes socials…
Volem i mereixem un #FinançamentJust, un #TracteJust. Lluitem per aconseguir-lo.