M’imagine molts de vostés llegint el títol d’este article i pensant que m’afig a la saludable moda que s’ha posat hui dia de córrer o, com dirien els fans d’este hàbit, de fer running. Res més lluny de la realitat, si bé tant de bo totes les modes foren tan saludables com esta. Em referisc a les diverses concepcions que es poden tindre de la política, quan esta es practica dia a dia. Al meu modest entendre –i així procurem fer-ho em Compromís– només hi ha dues maneres possibles: com una carrera de relleus o com una carrera d’obstacles. M’explique.

La política com a carrera de relleus  Tenim per davant un camí que no és si no la possibilitat de fer que els nostres veïns i veïnes puguen gaudir dels serveis públics que l’Ajuntament posa a la seua disposició i contribuir, així, al seu benestar. Algú va dir una vegada –i jo em sume a l’afirmació–que «un paper ben pobre faríem els polítics si no aconseguírem que aquells per als qui treballem no siguen més feliços gràcies al nostre treball». Així, en els pròxims mesos, des de Compromís a l’Ajuntament de Burjassot, anem a promoure noves activitats de dinamització de l’economia municipal a través del comerç local; el reconeixement a la tasca de les dones en l’àmbit professional i empresarial; noves mesures que afavorisquen les polítiques d’igualtat entre gèneres; la realització d’activitats per a generar cultura de proximitat; la formació en noves modalitats de gestió empresarial com el cooperativisme; la consolidació d’experiències lúdiques i gastronòmiques molt ben acollides pel sector i el públic i un llarg etcètera. No desplegaré ací tot el ventall d’accions com una mena de catàleg, perquè cada dia les reelaborem, matisem, millorem i, el que és més important, no cabrien en este espai tan reduït de tantes com en tenim. Esta és una mostra de la política com a carrera de relleus, perquè implica tot el personal, tant de l’Ajuntament com de fora. La política es fa per a tots i totes efectivament; però també per tots i totes. Des de la nostra associació veïnal, lúdica, esportiva, festiva…, des de qualsevol àmbit que reunisca dos o més veïns i veïnes de Burjassot. Tots comptem i tots som necessaris: aquesta és la raó per la qual concebem la política com una carrera de relleus.

La política com a carrera d’obstacles. Per contra, una altra manera d’entendre la política és aquella que posa obstacles en el camí, no per a superar-los, sinó per a fer-te entropessar i caure. Podria dir que aquesta es l’anticarrera o l’antipolítica. Em referisc a aquells que elaboren lleis imposant una majoria –que tot i ser legítima ja que s’ha obtingut democràticament– que no fa cas del clam del carrer per unes reformes innecessàries o unes retallades que atempten contra la dignitat humana; a aquells que elaboren lleis que minven la capacitat dels ajuntaments (l’administració més propera al ciutadà) d’oferir serveis als seus veïns i veïnes (se’n recorden? els mateixos serveis que ens fan més fàcil i milloren les nostres condicions de vida!); a aquells que tanquen televisions sota la consigna del «ordeno y mando», que lapida qualsevol possibilitat d’ús i normalització del nostre idioma; aquells que qüestionen les institucions democràtiques recollides com a tals en el nostre Estatut d’Autonomia senzillament perquè el vent ja no els ve de cara; aquells que atempten contra sectors productius de l’economia valenciana, com les cooperatives elèctriques o el comerç local, a favor dels grans lobbies energètics o de distribució i un llarg etcètera que, a diferència del primer que comentàvem abans, ni genera il·lusió ni suma voluntats, només posa en alerta la població i produeix un ambient de desassossec i tristesa.

Estes són les dues formes en què es pot entendre la política. La primera és la que intentem practicar en Compromís. A la segona, poden vostés posar-li nom.

Aprofite igualment estes línies per a felicitar la gran família fallera per les festes que s’acosten. Festes que estic segur que discorreran en la més absoluta tranquil·litat i concòrdia i que ens deixaran  eixe olor de pólvora tan característic i que tant ens agrada als valencians. La meua més sincera felicitació.

Emili Altur Mena