No sé on he escoltat que el problema de tindre un somni, és que aquest es pot fer realitat. Davant d’un desig, una il·lusió o simplement un somni, podem actuar de diverses formes, com l’estruç, amagant el cap baix terra i esperar que el temps passe, intentant fer bona aquella frase d’ “el temps ho cura tot” o com les formigues, treballant a poc a poc, de forma conjunta, ajudant-se mú- tuament i veure que efectivament amb el pas del temps el nostre treball, o el que és el mateix nostres somnis, es van fent realitat. Des de Compromís pensem que és aquesta segona opció la que cal adoptar en la vida i per descomptat davant el repte de gobernar una població com Burjassot i així estem exercint la nostra responsabilitat de govern.
Hem heretat una situació complicada, amb un gran deute que cal abonar als bancs i la crisi en què estem immersos no millora la nostra feina de govern, ja que com administració més feble dins el conjunt d’administracions públiques existents, som la més propera al ciutadà / na, a la qual més se li exigeix per ser la més propera i la que millor coneix les necessitats dels nostres veïns / es, però no obstant això som la pitjor dotada i la qual se li està exigint més sacrificis.
Així i tot, amb aquest panorama polític i de gestió, confiem en el treball diari, en els esforços de tots / es per fer un Burjassot més habitable, més culte, saludable i solidari, i prova d’això són xicotets projectes que hem anat realitzant i dels quals ja ningú qüestiona la seua existència.
Els horts socials, l’existència en la seua primera edició, ens ha fet plantejar-nos augmentar els mateixos en una segona fase, la qual és ja una obra en execució i que amb tota probabilitat s’inaugurarà a l’entrada de la tardor; la consolidació de la ruta de la tapa i de la moda que fa de Burjassot un referent d’oci saludable i en favor del comerç local de la comarca; la recent aprovació de les beques de menjador d’estiu, ja que no podem permetre que les vacances suposen que els xiquets i xiquetes més necessitats del nostre municipi puguen passar fam o necessitat; mantindre uns tallers culturals i de joventut àmpliament acceptats pels seus destinataris, originant sempre una gran demanda davant la qual l’Ajuntament de Burjassot intenta donar resposta; o les Escoles Esportives Municipals, l’oferta de cursos és l’enveja de la resta d’Ajuntaments de la comarca. A tot això no hem d’oblidar dels nostres Serveis Socials, veritable pilar d’un Estat Social, on des d’una perspectiva de redistribució s’ajuda als més necessitats i que en aquests moments tan complicats han de vertebrar tota política pública.
Doncs bé; com formiguetes; pensem que aquest treball és una realitat no només perquè des de Compromís creiem que s’ha de treballar així; sinó perquè el veíi la veïna ens demanen que així siga; que se’ls escolte i atenga; que també volen participar de la “res publica” com diria Ciceró.
Finalment no puc fer sinó menció al fruit que ha suposat el treball col·lectiu efectuat davant els problemes al col·legi Sant Joan de Ribera. L’Ajuntament en l’ exercici de la seua responsabilitat i de la mà dels representants dels pares i mares de l’escola, ha instat la Conselleria a actuar davant el deteriorament que suposa determinats elements estructurals del mateix, els quals no es reparaven amb una simple neteja de cara; calia anar més enllà; havíem d’acudir al compromís que va adquirir en el seu dia de col·locar aules prefabricades en el lloc on fixara l’Ajuntament mentre es derruïa l’antic col·legi a l’espera de la construcció del nou; com així es va prometre. I dit i fet. Recentment la Conselleria ens ha instat informar on tenim pensat ubicar aquestes aules, el que ha suposat la culminació d’anys de reivindicacions i manifestacions. El principi d’un altre somni fet realitat, que culminara quan veiem inaugurar el nou col·legi públic Sant Joan de Ribera. Prenguem força i descansem en les vacances estivals que se’ns acosten; que l’inici del curs vindrà carregat de feina i de realitats.