Em diuen Lluna Àrias i ja fa prou de temps que estic ací, treballant pel meu poble i tractant de millorar les coses a través de la política. Des de l’any 2014 ho faig com a regidora en diferents àmbits de govern. Ara, a més, assumisc, il·lusionada i agraïda, la responsabilitat de ser la veu del meu col·lectiu, i això, entre moltes altres coses, em dóna l’oportunitat de dirigir-me a vostés a través d’aquesta finestra que l’Ajuntament obri amb el Butlletí d’Informació Municipal de Burjassot.

Aquest objectiu de millorar les coses, de canviar-les, és el que m’ha atorgat des de sempre un gran sentit de la justícia i una necessitat quasi visceral de reclamar per a la meua terra, per als meus veïns i veïnes, allò que considere que mereixen. I és per això que he triat aquest tema per a encetar aquesta sèrie de reflexions que compartirem periòdicament vostés i jo a partir d’ara: el Pressupostos Generals de l’Estat.

De segur que ho han sentit, llegit o vist a la televisió, perquè el govern valencià ho ha denunciat amb força: els pressupostos que el govern espanyol ha dissenyat per a 2017 no donen un tracte just a les valencianes i als valencians. I aquesta és una veritat matemàtica, mesurable i palpable. Representem l’11% de la població total de l’Estat, però en inversions, sols ens arribarà un 6,9%. I llegit així no pareix que la diferència siga tanta, però atenció si mirem les xifres de manera individualitzada: una persona que viu a Castella i Lleó, rebrà de mitjana 405 euros d’aquests pressupostos; una de Galícia, 341; i una d’Extremadura, 280. En el cas valencià, si férem el repartiment, cadascun de nosaltres rebria 119 euros. Han llegit bé. 119.

I la veritat és que sempre ha sigut així, més o menys. El territori valencià ha estat sempre infrafinançat. Mai ha rebut una quantitat equivalent al que representa en població. Però és que enguany, la reducció és d’un 33% respecte al que vam rebre l’any passat. El País Valencià està molt per davall del PIB i paga molt més del que li arriba. Som una comunitat autònoma pobra i damunt estem a la cua en inversions.

Un exemple “visual”: ciutats com Madrid, Barcelona o Sevilla tenen un contracte programa per al seu transport metropolità. València no. De fet, si mirem les inversions de l’Estat en aquest àmbit, veiem que a Madrid es destinen 126 milions, a Barcelona 108 i a Canàries, 25 milions. El transport metropolità de València en rep 0. Els ho pose amb lletres perquè no pensen que és que no han llegit bé, o que és una errada. València rep zero euros. Imaginen les millores que es podrien fer en l’EMT, amb un finançament a l’altura del d’aquestes altres ciutats? I les millores que notaríem nosaltres, les veïnes i els veïns de Burjassot usuaris d’aquests autobusos? Una cosa pareguda passa amb les inversions per al metro, el nostre territori no rep ni un euro per part de l’Estat, mentre que els serveis de Sevilla o Màlaga reben 6 i 5 milions respectivament.

Però no voldria aclaparar-los amb dades i xifres que facen perdre l’essència d’allò que vull dir. I el que vull dir és, senzillament, que aquests pressupostos no són justos, que no atorguen a les valencianes i als valencians allò que els pertoca, i que provoquen que cadascun de nosaltres perda qualitat de vida i perda oportunitats respecte a altres persones d’altres comunitats de l’Estat. I eixe és un problema que ens afecta a tots i a totes. No es pot fer un bon govern sense recursos, i demanar els recursos és una cosa que hem de fer entre tots. Els propose que ho facen amb nosaltres. És de justícia.

Lluna Àrias, portaveu de Compromís per Burjassot